ART i Tecnologia 3D

Tot sovint ens trobem que tot el que s’associa al món del 3D és vist com quelcom tecnològic; potser com un producte de disseny en alguns casos, però allunyat de l’art en tot moment.  A 3idem pensem que l’obra d’art i la

tecnologia 3D poden ser complementaries.  En alguns casos poden donar lloc a noves expressions que encara no han estat desenvolupades, en d’altres pot servir per la seva difusió.  No hem de perdre de vista que les tecnologies son eines i que aquestes en mans d’artistes poden portar a noves expressions desconegudes fins ara.  A risc de semblar pedants caldria primer establir que podríem entendre que és art, o una obra d’art.

L’art és un ens en constant evolució, doncs és un ens viu.  Les seves formes, manifestacions i categories necessiten també de la interrelació amb els éssers vius que les interpreten.  Caldria separar l’art en si mateix de la experiència estètica, doncs la visió d’un paisatge o d’un ocell al camp també seria una experiència estètica i, tanmateix, cal també evitar considerar art tota manifestació estètica.

Llavors, on som ara?.  El concepte d’art a occident va canviar de ser un art sotmès a regles fins al concepte actual on l’art seria la producció de la bellesa.  Bellesa que no existia abans de fer l’obra i que per la condició de creada la separa de les coses que son belles com el paisatge o l’ocell que hem esmentat abans.

Exemple del mal anomenat cafè 3D
Exemple del mal anomenat cafè 3D

Deixant de banda el concepte teòric de l’art, pensem que la experiència estètica del que és creat defineix l’obra d’art.  Per tant, veurem diverses maneres en que la tecnologia 3D pot servir al món artístic.  Cal remarcar la importància de fugir del concepte “moda” i això inclou que avui en dia s’abusa fins treure el sentit de la expressió “3D”.  Posem per cas un exemple de  màrqueting on s’associa a certes cafeteries japoneses que fan art efímer amb la crema de llet dels cafès.  Per vendre el concepte li diuen “cafè en 3D” aconseguint així notorietat per que juguen amb les expectatives del públic, però en realitat el que fan és molt lluny del 3D.

Un cas provat de nova tecnologia aplicada al món de l’art que ha contribuït a enriquir-lo és la fotografia.  A finals del segle XIX era una nova tècnica sorprenent, que tant sols es limitava a reproduir la realitat, però a mesura que la tècnica va ser experimentada i dominada per cada vegada més artistes va esdevenir reconeguda com una forma artística més per particulars, galeries i col·leccionistes.  De fet al 1910 l’Albright Knox Art Gallery de Buffalo (New York) fou un dels primers museus a incloure la fotografia dins la col·lecció d’art.  Això ens porta implícitament la resposta a la pregunta: Si involucres tecnologia o màquines al procés de creació això devalua el valor del treball? Doncs pensem que rotundament no.  L’assoliment de l’habilitat tècnica per part dels artistes per assimilar aquestes noves eines son tant importants com l’assoliment de les habilitats manuals per fer les obres més tradicionals com la escultura o la pintura.

I d’altra banda, la reproducció de còpies d’art en sèrie limitada amb la tecnologia d’impressió 3D (en la que 3idem està especialitzada) no és semblant a quan un artista fa copies limitades d’una estàtua amb un motllo fet a la cera perduda?.  Potser la por és que el públic no ho trobi una peça d’art per no estar feta “manualment”, però això és com comparar els quadres amb la fotografia.  Son tècniques diferents i poden ser radicalment diferents en els resultats.

Exemple de disseny directe a 123D sculpt
Exemple de disseny directe a 123D sculpt

Posem per cas un escultor que decideix aprendre a treballar la tècnica escultòrica en 3D i aprèn a treballar directament amb un programa de disseny escultòric en 3D com pot ser el 123D Sculpt, 3DsMax o el Blender per posar només tres exemples dels molts que hi ha.  Directament pot actuar sobre la obra com si fos un bloc d’argila o de pedra.

Una vegada enllestida la pot donar a imprimir en el material que més li convingui donada la versatilitat de la impressió 3D.  Inclús pot jugar amb els colors amb impressores com les que tenim a 3idem.

Reproducció estàtua Jordi Bonet (3idem)
Reproducció estàtua Jordi Bonet (3idem)

Un altre cas és fer escàners directament de les obres d’art i fer reproduccions de les mateixes.  En aquest cas l’artista pot treballar directament amb les mans el material que li convé i després es fa l’escàner per fer les series limitades. Ens trobaríem aquí amb una combinació de tècniques tradicionals i noves.

Break Wall d'Eyal Gever
Break Wall d’Eyal Gever

Més enllà d’aquestes implicacions hi ha treballs actuals basats en la impressió 3D que son força interessants i dignes de remarcar.  Així doncs, destacaríem obres com les de Eyal Gever (http://www.eyalgever.com/) que crea models 3D digitals d’objectes, els fa simular xocs violents i tot escollint un frame de la simulació en fa d’ell una impressió 3D.  Realment pot captar moments que només dona el moviment.

The invisible Shape of Things Past
The invisible Shape of Things Past

La recerca de la plasmació del desplaçament al temps i l’espai també la proposa el col·lectiu ART+COM en el seu projecte “the invisible shape of things past” on mitjançant el registre de la posició d’una càmera al moment de fer una gravació fan el recorregut de les coses tal i com les va captar la càmera, tot imprimint després en 3D el resultat.

 

D’altres artistes fan objectes tridimensionals a partir d’ones de so, registres sismogràfics o d’altres dades que tinguin un cert contingut emocional.  Un altre enfoc seria per exemple el de Sofie Khan que parteix

Obra de Sophie Kahn
Obra de Sophie Kahn

de rostres i cosos escanejats en 3D i els imprimeix tot trencant-los com si d’una escultura clàssica es pogués tractar(http://www.sophiekahn.net/)

Com veiem, experimentació, noves formes i corrents estan naixent amb la tecnologia d’impressió 3D.  Si tu vols experimentar pots comptar amb 3idem per imprimir les teves obres, de ben segur serà gratificant i  engrescador!!!